Noms comuns: Pressec

Nom científic: Prunus persica

Origen: Xina

Família: Rosaceae

Fets històrics/curiositats: Malgrat el seu nom científic P. Persica , el presseguer és originari de la Xina i no de Pèrsia. A la Xina, aquesta varietat ja s'esmentava en poemes del segle X aC.

No obstant això, ja es conreava a l'Orient Mitjà (Iran), l'any 100 aC, i es va introduir molt més tard a Europa, a Roma, per l'emperador Claudi.

Com a curiositat, el presseguer va ser introduït al Brasil per Martim Afonso de Sousa, l'any 1532, i els arbres procedien de l'illa de Madeira. La Xina i Itàlia són actualment els majors productors mundials de préssec.

Descripció: Petit arbre caducifoli, que pot arribar als 4-6 m d'alçada i 3-6 m de diàmetre, té llarg, fulles estretes i de color verd clar.

Pol·linització/fertilització: Les flors són de color rosa o porpra i apareixen a principis de primavera.

La majoria de les varietats són autofèrtils, no necessitar altres cultivars per produir. La pol·linització pot ser realitzada per insectes (abelles) o pel vent.

Cicle biològic: Té una vida productiva de 15-20 anys, començant la producció als 3 anys i arribant a la plena producció. als 6-12 anys. Els presseguers poden viure més de 25-30 anysanys.

Varietats més conreades: “Duke of York”, “Hale's Early”, “Peregrine”, “Redhaven”, “Dixired”, “Suncrest”, “Queencrest”, “ Alexandra”, “Rochester”, “Royal George”, “Royal Gold”, “Springerest”, “M. Gemfre”, “Robin”, “Bllegarde”, “Dymond”, “Alba”, “Rubra”, “Sprincrest”, “Sprinlady”, “M. Lisbeth", "Flavocrest", "RedWing", "Red Top", "Sunhigh", "Sundance", "Champion", "Suber", "Jewel", "sawabe" i "Cardinal".

Part comestible: El fruit, de forma esfèrica o ovalada, de color groc vermellós o groc verdós, que pot tenir la polpa groga o blanca.

Condicions ambientals

Tipus de clima: Zona temperada amb clima mediterrani càlid.

Sòl: Textura de silico-marga o silico-argila, profunda i ben drenada, airejada i fèrtil amb molta matèria orgànica i una profunditat superior a 50 cm. El pH ha de ser de 6,5-7,0.

Temperatures: Òptima: 10-22 ºC Mínima: -20 ºC Màx.: 40 ºC

Aturació del desenvolupament: 4ºC

Necessita 150-600 hores de refrigeració (per sota de 7ºC).

Exposició al sol: Ple sol.

Quantitat d'aigua: 7-8 litres/setmana/m2 o 25-50 mm d'aigua cada 10 dies, tan bon punt el fruit comença a créixer a l'estiu o en períodes de sequera.

Humitat atmosfèrica: Mitjana

Fecundació

Fecundació: Fertils d'ovella i vaca, farina d'os i compost. Regueu bé amb fems de vacadiluït.

Abonament verd: Raiglà anual, pèsol, rave, favarole, alfals i mostassa.

Requisits nutricionals: 2:1: 3 (N:P:K).

Tècniques de cultiu

Preparació del sòl: S'ha d'utilitzar un subsolador per trencar el sòl i permetre que l'aigua s'infiltri i airegi, sense capgirar les capes.

Multiplicació: Per esqueixos (empelt de brots) i cultiu in vitro.

Data de plantació: A principis d'hivern fins a principis de primavera.

Brúixola: 4 x 5 m o 6 x6 m.

Mides: Poda a finals d'hivern en forma de gerro o eix central; Col·loqueu una capa de “mulching” de 2,5 cm (palla o altra herba seca); aclariment de fruites

Consociacions: Podem plantar alguns cultius hortícoles entre les línies de l'horta, com ara: pèsols, mongetes, meló, enciam, nap, tomàquet, colola, all i moniato. , tot fins als 4 anys de vida de l'arbre, a partir d'aquesta data només fems verds.

Reg: Només en estius secs, per gota a gota i intensificar-se a partir de la formació del creixement

Entomologia i patologia vegetal

Plagues: mosques de la fruita, pugons, cotxinilles, aus i àcars.

Malalties: Crivado, Moniliosi, oïdi i lepra, cancre bacteriana, virus del mosaic groc.

Accidents/deficiències: No suporta les gelades tardanes i els forts vents. Sensiblea les deficiències de Fe i és poc tolerant a l'engordament.

Colleita i ús

Quan collir: De juliol a agost (finals de primavera – principis d'estiu), quan el color (tons més vermellosos), canvien la fermesa (més suau) de la polpa i el perfum (olor més intensa).

Rendiment: 20-50 Kg/ arbre o 30 -40 t/ ha entre 4-7 anys.

Condicions d'emmagatzematge: 0,6ºC a 0ºC, H.R. 90% durant 2-5 setmanes.

Valor nutricional: És una de les fruites més riques en vitamina A, essent rica en vitamina C, B i A, tenint bons nivells de ferro, Potassi , fòsfor i magnesi.

Usos: En cuina s'utilitza en pastissos, dolços, conserves, licors, sucs i es menja com a fruita fresca. A nivell medicinal, les flors i les fulles tenen propietats calmants.

I el fruit actua com a beguda energètica, diürètica, laxant i depurativa.

Foto: Forest i Kim Starr via Flickr

Font