Nom científic: Brassica oleracea L Var. capitata Rubra .

Origen: Europa temperada i mediterrània, possiblement nord d'Itàlia.

Família: Crucíferes o Bràssiques .

Característiques: Plantes herbàcies, de fulles llises de color vermell (la superfície de la fulla és llisa i conté pigments antocians), grans i que es tanquen gradualment, formant una única col terminal. Les plantes poden assolir uns 40-60 cm d'alçada durant la fase vegetativa. Sistema radicular vertical i superficial.

Fecundació: Les flors grogues, hermafrodites, autofèrtils, són majoritàriament pol·linitzades per abelles, que donen lloc a fruits amb producció de llavors.

Fets històrics/Curiositats: L'origen és variat, es poden trobar formes salvatges a Dinamarca i Grècia, sempre a les zones costaneres. Es consumeixen des del 4000 aC. Ja era conegut pels egipcis des de l'any 2500 aC, i més tard fou conreat pels grecs. La col vermella, com a cultura organitzada, es va originar al nord d'Europa, i va ser introduïda pels pobles nòrdics celtes.

Al segle XIV va ser introduïda a Europa pels romans i va ser utilitzada pels camperols en la seva alimentació. Només al segle XVIII va començar a ser menjat per l'aristocràcia a nivell europeu. Antigament servia per facilitar la digestió i eliminar l'embriaguesa. Els principals productors sónXina, Índia i Rússia.

Cicle biològic: Planta biennal (75-121 dies), pot durar fins a 2 anys, brotant després.

Més varietats conreades: “Rojo Marner Fruhrot”, “Kalibos”, “Blackhead”, “Ruby Dynasty”, “Red Ruby”, “Red Jewel”, “Rodeo”, “Ruby Ball”, “Red drumhead”, “ Primera”, “Pedro”, “Bandolero”, “Buscaro”, “Col morada”.

Part comestible: Fulles (pes 600-1000 gr)

Condicions ambientals

Sòl: S'adapta a diversos tipus de sòls, però prefereix sòls de textura mitjana o argilosos, solts, ben drenats, frescos profunds, rics en humus i ben drenat. El pH ha de ser de 6,0-7,0.

Zona Climàtica: Zona mediterrània i temperada.

Temperatures: Òptima: 14 -18ºC Temperatura crítica mínima : – 10ºC Temperatura crítica màxima: 35ºC

Vegetació zero: 6ºC

Exposició al sol: Li agrada el sol, té floració en dies llargs, amb més de 12 hores.

Humitat relativa: Alta

Fecundació

Fecundació: Aplicació fems d'ovella i vaca, ben descompostos. La col, en ser una varietat rústica, és una planta que aprofita els fems de corral, el compost casolà i els residus sòlids urbans ben descompostos. Antigament, la calç en pols s'utilitzava com a gran estimulador del desenvolupament i creixement. En sòls àcids, cal afegir calci al compost, Lithothame(algues) i cendres.

Abonament verd: Raig, alfals, trèvol blanc, lupulina i favarola.

Requisits nutricionals: 2:1 :3 o 3:1:3 (nitrogen: fòsfor: potassi) i calci, considerats exigents.

Tècniques de cultiu

Preparació del sòl: Un escarificador de bec corbat de doble extrem es pot utilitzar per llaurar profunds, trencar terrossos i destruir males herbes. A terra es poden fer careners d'1-2,0 m d'amplada.

Data de plantació/sembra: Gairebé tot l'any, encara que es recomana setembre-novembre.

Tipus de plantació/sembra: En semillers en alfobre.

Germinació: 5-10 dies a temperatures entre 20-30ºC.

Capacitat germinal: 4 anys

Profunditat: 0,5-2 cm

Brúixola: 50-80 espai x 30-50 cm entre plantes en filera.

Trasplantament: 6-7 setmanes després de la sembra o quan fan 5-10 cm d'alçada amb 3-4 fulles (abans o durant el novembre).

Consociacions: Pastanaga, enciam, ceba, patata, espinacs, farigola, bledes, menta, julivert, fonoll, api, tomàquet, porro, espígol, fesols, pèsols, cogombre, remolatxa, valeriana i espàrrecs.

Rotacions: Les plantes del grup de les Solanàcies (tomàquet, albergínia, etc.) i les cucurbitàcies (carbassa, cogombre, carbassó, etc.) són bons precedents d'aquest cultiu. DesprésUn cop retirat, el cultiu no s'ha de tornar al camp durant almenys 5-6 anys. És un bon cultiu per a terres on els fems no es descomponen completament, i pot iniciar un esquema de rotació de cultius.

Desherbart: Desherbar, tallar, estacar quan la col supera 1 m de longitud. alçada, “mulching”.

Reg: Aspersió o degoteig cada 10-15 dies.

Entomologia i patologia vegetal

Plagues: Cuc de la col rizada, pugó de plata, minador de fulles, llimacs i cargols, nematodes, mosca de l'altica i la col rizada, noctuas, arna de la col rizada.

Malalties: Oïdi, oïdi, alternariasi, podridura , rovell blanc, poltre i virus.

Accidents: Poca tolerància a l'acidesa, escissió prematura, necrosi marginal, deficiències de bor i molibdè i vents secs i càlids.

Colleita i ús

Quan collir: Quan la “col” és compacta i ferma, es talla la tija a la base i es treuen les fulles exteriors (març- maig), de 100 a 200 dies després de la sembra.

Rendiment: 30-50 t/ha/any .

Condicions d'emmagatzematge: 0- 1ºC i 90-98% d'humitat relativa, durant 5-6 mesos, amb CO2 i O2 controlats.

Valor nutricional: Aquest tipus de col és més ric en carotenoides i clorofil·la, sent ric en vitamines, K, C, B6, B9, calci, ferro (més que altres cols), manganès, magnesi, sofre, coure,brom, silici, iode, zinc i potassi. També conté aminoàcids que contenen sofre.

Usos: En amanides, cuinats i com a colorant en la indústria alimentària.

Medicinal: Com la majoria de cols, prevé la incidència d'alguns tipus de càncer, ja que conté glucosinolats, que en determinen l'aroma i eviten l'aparició del càncer. Les antocianines tenen un poder antioxidant i s'utilitzen per tractar les úlceres. Té efectes antianèmics, contra la grip, diürètics, energètics i combat l'Alzheimer.

Consell d'experts: Aconsello plantar aquest cultiu a la tardor-hivern, aprofitant no massa temperatures elevades, precipitacions i humitat relativa més alta. Trieu sempre una varietat adequada per plantar en aquestes estacions. Per acabar amb la plaga del cargol (la més freqüent en aquesta època) utilitzeu esquer amb la substància activa, planxar o fer trampes amb cervesa.